Home » BIOGRAFIA

BIOGRAFIA

Tothom pot arribar a l’art, gaudint-ne de totes en general o d’alguna en particular, però poques persones arriben a l’acte creatiu. Ningú sap exactament com és produeix el miracle. Pot ser només sigui l’existència d’uns dons físics, l’oïda, la vista, la paraula…Encara que jo penso que hi a alguna cosa més, que arriba del fons, no pas de l’ànima, en la qual jo no hi crec, però sí d’una predisposició vers l’objectiu de trobar un mitjà d’expressió, d’extraordinària comunicació que ens apropi als altres d’una manera -gairebé inexplicable, o difícilment definible-, que sobrepassa totes les formes que tenim de comunicar-nos.

La Dolça ha tingut sempre una tendència, una necessitat de cercar dibuixant, pintant, allò que veia, allò que la seduïa i fins i tot allò que volia veure, sentir, palpar amb els seus ulls i donar-l’hi vida, convertir la mirada (o el somni), en alguna cosa viva que naixés dins seu. La vida, però, la va portar per altres camins, el teatre primer, la crítica amarga de la humanitat (allò polític, allò social, la bondat i la maldat… tots els innombrables pecats de l’esser humà, en el seu periode de bufó, amarg, insubornable mirada què la burla servia de judici crític en el qual es barrejaven la denúncia i la compassió, el menyspreu i l’entrega cap al desvalgut, el necessitat. Sempre perdonant al cap i a la fi al menys estimat i al menys comprès. Però al mig d’aquest llarg camí que va dedicar anys de la seva vida, pervivia sempre la sensació, la necessitat de buscar per mitjà de la representació pictòrica, tot aquest cabal de creativitat que l’acompanyava en cadascuna de les seves tasques. Pintava les parets de les cases on vivia, somniava amb grans superfícies en què quedessin retratades les seves apetències de reflectir la realitat, la vida del seu entorn i la que somniava o intuïa existent. I d’aquesta manera, ja amb uns quans anys a sobre i recorreguts multitud de camins, va acabar dedicant-se de ple, entusiasmada i amb desig de perfecció, a la pintura.

Ha nascut com qui diu del no res. No millor dit. Ha nascut d’un estudi (que no s’acaba) d’un aprenentatge i sobretot d’un amor, d’una passió sense mesura per a la pintura com a art i perquè porta a dins (“dins d’aquesta Ànima que jo rebutjo), però que no tenim altra forma de definir), la passió de convertir la realitat que l’envolta en pintura, a través de la qual intenta explicar el món, EL SEU MÓN, i sobretot el seu amor per la vida, la seva i la dels altres, o sigui la gran tasca de qualsevol que estima i es dedica a l’art. Potser és una forma de romandre més allà de la mort, de deixar el nostre record a través d’una expressió del nostre pensament i el record del nostre breu pas per la història, la de la Dolça, el bufó que va acabar pintant las vida de la qual se n’havia rigut.

Eduardo Rincón (compositor i crític)

Advertisements